dilluns, 25 d’octubre del 2010

Solitaris

Alex Méndez Prunera
1- Vaig agafar un tros de fusta i amb una màquina i l'ajuda del meu pare la vaig tallar. 2- Amb un regle i un retolador permanent vaig fer les línies par fer el joc 3- Vaig buscar unes fitxes que van ser de fusta tallada.






Construcció de l'Assalt

Núria Ayala Herrero
Vaig agafar un tros de fullola que feia 30 x 30 cm. Vaig marcar les línies amb un llapis i amb un regle i un cartabò. Després vaig repassar les línies amb un permanent de color blau, menys un quadrat que era el Castell que el vaig repassar de color vermell.



La rabosa i les gallines


dilluns, 18 d’octubre del 2010

Assalt

Josep Rey Cases

Aquest joc consisteix en intentar omplir 9 caselles –que representen un castell- amb unes fitxes –que són els soldats que l’assetgen-. El castell el defensen 2 oficials que poden anar en totes direccions, endavant i endarrera, i a més poden eliminar una o més fitxes contràries saltant per damunt d’aquestes -es mata igual que a l’alquerc-.
De soldats n’hi ha 24. Aquests no poden eliminar als oficials a menys que, amb una distracció del contrari, se’ls bufi la fitxa per no haver eliminat. Aquests soldats, també, a diferència dels oficials, sols es poden moure cap endavant i en diagonal seguint les línies, no poden fer res més –tret quan arriben a la línia del castell que aleshores poden anar, també, horitzontalment-.
Quan el jugador que te 24 fitxes n’hi queden 8 ja s’ha acabat el joc donat que no podrà omplir les 9 caselles que formen el castell i, per tant, perd i guanyen els oficials. En canvi, si s’aconsegueix omplir les 9 caselles guanyen els assaltants.




Els forats

Biel Pubill Soler
Aquest joc ens l'ha ensenyat aquest curs la Fatiha Ghaddari -ella és nascuda a Nador però porta molts anys vivint a la Torre de l’Espanyol-.
Per la dinàmica del joc veiem que pertany als denominats jocs de mancala, i que s’assembla molt a l’awalé.
El joc es feia tradicionalment a terra, fent 5 forats cada jugador –ella ens l’ha presentat dins d’una caixa molt ben preparada amb els papers de les magdalenes i, de fitxes, utilitza faves tot i que, ens diu, que originàriament hi jugaven els pastors amb els petits i arrodonits excrements, secs, de les ovelles-.
Per iniciar el joc es posen 4 fitxes en cadascun dels cinc forats –en total 20 per jugador-.

·        Suposem que inicia el joc el jugador que es troba a la part inferior de la imatge. Aquest agafa el contingut d’un forat qualsevol menys una fitxa, i va sembrant la resta de fitxes, una a una, cap a l’esquerra del taulell
·        Ara li toca el torn al contrari. Aquest també agafa el contingut d’un forat, deixa una fitxa en aquest i sembra, ara, cap a la seva dreta –fixem-nos que aquesta és una diferència important en relació al awalé o al kalaha, en que ambdós jugadors seguien la direcció contrària a les agulles del rellotge; aquí cadascú va cap un costat contrari-.
·        En el moment que el jugador realitza un moviment i deixa la seva darrera fitxa en un forat on en quedin 2 o 4 es queda les fitxes, i si els del costat també en tenen 2 o 4 també se les queda –aquest és una altra diferència important en relació als altres jocs que hem vist, ja que es queda les fitxes independentment que aquestes estiguin a camp propi o a camp contrari-.
·        El joc continua així fins que no queden fitxes o que un jugador no pugui moure perquè no en té –cal dir que, si cal i es pot, el jugador que té fitxes ha de fer una jugada que permeti fer moviment posterior al contrari-.
Una altra característica del joc és que, a diferència dels anteriors jocs que hem vist, en aquest, un cop s’ha acabar la partida, es continua però ara jugant, sols, amb les fitxes que li hagin quedat al jugador que ha perdut la primera ronda i, sempre, posant-ne un nombre parell als forats.

Construcció d'un awalé

 
Núria Ayala Herrero
Vaig tallar dos trossos de fusta de 300 mm x 90 mm i 20 mm de gruix. Vaig deixar un marge de 20 mm . I vaig fer  6 forats amb una broca de Fuster de 30 mm, que la distància de centre de forat a centre de forat va ser de 60 mm, tenint en compte que la profunditat del forat tenia que ser a tots iguals. Una vegada vaig tenir les dos fustes foradades vaig polir amb paper de vidre els forats i els costats de les fustes.
A continuació li vaig donar dos capes de vernís a cada fusta i quan es van assecar vaig col·locar la frontissa de piano amb els cargols perquè quedessin unides les dos fustes. I per últim vaig posar les fitxes que eren cigrons
Irene Sabaté Torreblanca
Vaig agafar un tros de porespan que em vaig trobar per casa, el vaig retallar pensant en la mida de les rodones, i que es pogués posar a una taula.
El meu pare, em va ajudar a fer els forats amb un cutex, i després un ganivet per a treure tot el que sobrava. Un cop fet això li vaig portar el joc a casa mon tiet a que em cremés els forats per a que quedessin llisos, i no rugosos.
Les fitxes al principi eren cigrons secs, però Biel em va dir que en fitxes més grans es jugaria millor, hi i vaig posar olives que li van donar a la meva mare.
Vaig pintar els forats i a l’altra banda vaig posar el seu nom.
Laia Ferrús Vicente
He construït un awalé. Primer vaig agafar un tros de porespan i el vaig marcar dibuixant-hi un rectangle. Vaig marcar cada forat i finalment el vaig tallar.
Quan ho he tingut tallat he pensat de posar el pot dels flams clavat a la placa de porespan, de manera que representes els forats del tauler. Finalment he agafat olives com a fitxes.
Roger Teixidó Andrés
Jo l'awalé el vaig fer amb dos caixes d'ous de 6 forats. Les vaig ajuntar amb cinta aïllant. Després vaig anar a buscar lledons, que són fruits petits comestibles, i em van servir per a fitxes. Sols té un problema... i és que els forats de les caixes d'ous són molt petits i costa de passar-hi la mà.


dilluns, 11 d’octubre del 2010

Hus

Irene Sabaté Torreblanca
L'Hus és un joc d'origen africà que el Biel ens ha ensenyat a partir d'un tauler fet de canya i lligat amb fils. En aquells països a vegades s'hi juga a partir de forats fet a terra.
Les fitxes són caniques i a cada forat, en començar el joc, n'hi van 2 en la filera que està més aprop de cada jugador, mentre que a les fileres centrals s'ocupen sols els quatre espais de la dreta de cada participant.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Kalaha

 
Laia Ferrús Vicente
El kalaha és un joc que forma part dels jocs de Mancala. És d’origen africà.  És un joc pensat perquè hi juguin dos persones.
Esta format per 12 forats repartits en dues fileres en paral·lel de 6 forats cada filera i una altra casella a cada extrem (les caselles de l’extrem es reparteixen entre els jugadors, cadascun es queda la casella del seu extrem dret) . Els forats estan fets damunt d'un tauler de fusta o fins i tot a l’Africà i juguen al terra fent els forats a l’arena.
Al principi del joc cada casella, excepte les que es situen a l’extrem del tauler, ha de tenir 4 peces o fitxes.
S’estableix un ordre ja sigui a l’atzar o decidit pels propis jugadors. A continuació ja es pot començar. El jugador ha d'agafar les fitxes d'una casella i repartir-les per les caselles següents. Si dóna el cas que la ultima fitxa cau a la casella de l'extrem es queda la fitxa que ha deixat allí. Si a més no solament hi ha una fitxa que abans ja havia deixat altres fitxes al passar per allí també se les queda. També pot haver un moment en que el jugador té les suficient peces per passar per totes les caselles de l'equip contrari i tornar a les seves caselles, llavors quan tornar a qualsevol de les seves caselles es queda les fitxes de la casella del davant del contrari, i les ha de col·locar a la seva casella de l'extrem i fins que no deixi allí la darrera fitxa d'una tirada no les podrà recollir. Si dóna el cas que un jugador es queda sense fitxes, el joc s’acaba i guanya el jugador que té més fitxes fora del tauler.

Alex Méndez Prunera
1- Vaig agafar un tros de porespan i amb l'ajuda del meu pare i d'una màquina la vaig tallar a la mida. 2- Després amb una altra màquina vaig fer els forats perquè es poguessin passar les avellanes que eren les fitxes